Esclar, cerques “2010” i et trobes amb les visions futuristes del Kubrick fot 40 anys hehe
Hola intrèpids lectors. Benvinguts al 2010! Un any més, a seguir-nos llegint… i ja gairebé en fa quatre. Marededéu!!!!
Si haguéssim de resumir els últims dies del 2009, podríem dir que van ser tranquils.
Nadal amb els avis, obrint molts regals.
Sant Esteve veient Els Pastorets amb la Dawn, com a part integral del seu curs introductori a la cultura catalana, la pobra. Vam anar al Teatre Sant Vicenç a Sabadell, on jo els havia fet de petit. Al vespre, amic invisible amb la colla de Sabadell: l’amic invisible ja és una institució i espero que perduri durant mooolts més anys!!!!
El 27 dinar amb el Xavier, la Isabel i tota la troupe obrint molts regals. Sopant amb l’Helena i el BJ, que ens van portar el seu regal de casament, que els pobres encara no havien tingut temps: una cafetera Dolce Gusto boníssima! Moltíssimes gràcies!!
Els 28, 29, 30 i 31 treballant una miqueta.
Cap d’Any: al vespre vam quedar al l’Alicia i el Martin, que havien vingut a passar el cap d’any a BCN. S’hi va apuntar l’Àlex, també. La veritat és que em feia molta molta il.lu coneixe’ls, sobretot perquè després de llegir-nos els blogs mutus cada dia, era com si fóssim de la família, com qui diu! I de fet l’Alicia és encantadora. Em van caure (encara més) súper bé tots dos! Una abraçada!
Vam tenir poc temps de xerrar, i vam contrastar opinions sobre la vida a BCN, Estocolm i Hong Kong. Vam mig quedar per veure’ns després de sopar però…
Per sopar ens vam reunir a casa l’Àlex i la Irene amb el Dani i l’Anna, i l’Ester. Va ser un sopar molt bo on cadascú va aportar-hi alguna cosa. Nosaltres una súper amanida i espaguetis amb salsa caprese. Va triomfar el fricandó de l’Anna. Què bo!!!
Vam veure les campanades (gravades?) de TV3 i cap a la una ells van sortir i nosaltres ens en vam tornar a casa.
La idea era sortir tots i trobar-nos amb l’Alicia i el Martin i anà’ns-en de festa. La resta de la colla ho van fer, però per a nosaltres no va ser possible. Lectors encuriosits: causes de força major. (Alicia, si em llegeixes: tots dos ens moríem de ganes de venir, però de debò que no va poder ser… Em sap molt de greu!!!) :-(
Per Any Nou no vam fer gaire res, vam estar-nos per casa fent el canteu-la
El 2 dinar amb el pare i molts regals
El 3 em vaig començar a trobar malament. Em vaig llevar per anar al gimnàs i em trobava marejat i com feble. Em vaig pensar que era que havia dormit massa (10 hores) i cap al Dir falta gent! Però un cop al gimnàs no vaig tenir esma de fer res i vaig acabar mort de fred, arraulit en un racó prenent un cafè calent mentre llegia el diari. La Dawn em va passar a recollir i volíem anar d’inspecció de roba de cara a rebaixes, però vam haver de tornar a casa abans d’hora perquè no m’aguantava dret. Em notava amb tots els síntomes de la grip, però sense ni febre, ni mal de panxa ni res: feblesa, mal als ossos, marejat i mal als ulls. A part de molt molt de fred i sense ganes de menjar res. Em vaig passar el dia a casa tapat amb mantes i amb la cale a tot drap i, tot i així, tremolant com una fulla.
El 4 em vaig estar a casa sense anar a treballar. La cosa va empitjorar. Vaig agafar mal de cap i encara més fred, però el cos em bullia. El cap, no, en canvi.
El 5 ja estava millor, però em vaig quedar a casa per si de cas. Va ser el primer dia en 3 dies que vaig tenir ganes de menjar una miqueta més que 2 mandarines…
Ahir Dia de Reis ja estava sa i estalvi.
Posted in Amics i família, Quotidià Tagged: Alicia, amics, Anna, Any Nou, Àlex, cap d'any, Dani, Dawn, Els Pastorets, Ester, grip, Irene, Isabel, malalt, malaltia, Martin, Nadal, pare, sant esteve, Xavier
